Si les parets de l’hostal Palanques poguessin parlar podríem reconstruir amb pèls i senyals una de les èpoques més apassionants i encara amb més incògnites de la història recent d’Andorra. L’establiment hoteler va ser seu de la cadena d’evasió d’Eduard Molné (fill dels amos de l’hostal), Joaquim Baldrich i Antoni Forné, entre d’altres membres de la xarxa, que van ajudar a passar –i salvar la vida– alguns fugitius de la Segona Guerra Mundial. No en va a la plaça de davant de l’hostal s’hi ha col·locat l’escultura que homenatja fugitius i passadors.

El pas del temps, però, no respecta res i la façana del Palanques s’ha anat degradant fins mostrar un aspecte decadent. La glòria del passat es recuperarà amb la intervenció que es farà a la coberta, les façanes i els tancaments practicables. El ministeri de Cultura ha subvencionat amb 35.000 euros la restauració de l’immoble, que forma part de l’inventari de patrimoni cultural des del 2004.

El Palanques és un dels edificis més notables de la Massana, tant per correspondre a l’arquitectura de granit característica del Principat com per la seva història. L’hostal va ser protagonista del cartell de La Massana Còmic 2011, encarregat al dibuixant i historietista Paco Roca (El invierno del dibujante, Arrugas, Los surcos del azar), que va recrear una escena de 1958. L’hostal també era un dels llocs de repòs escollits per l’heroi Superlópez en el còmic Les muntanyes voladores, de Jan, editat l’any 2004 i amb el Principat com a protagonista de la trama.

“La coberta de l’edifici, feta de fusta i llicorella, es disposava a dos vessants aixamfranats. La distribució de les obertures a les façanes era força simètrica i hi predominaven les formes rectangulars”, tal com s’explica en el web que conté el Patrimoni Cultural (www.cultura.ad/inventari). Al llarg dels anys, l’edifici quasi no ha sofert modificacions destacables.